Moltes gràcies per les notícies que passes, kakak, i als dos per les
vostres reflexions! Us vaig llegir al moment, però em faltava mirar el
vídeo i respondre [inline]
> Primer de tot parlar de conversacions privades i després dir q
> utilitzaran les nostres dades per meravellosos anuncis personalitzats.
> Es a dir, com ens poden vendre k les nostres conversacions son privades
> i després dir k utilitzaran les dades que suposadament no tenen x
> vendre'ns coses que no necessitem? Menuda contradicció tu!
Hi estic d'acord en part. Els missatges són "privats" quan s'envien
entre usuaris, però això no vol dir que facebook els analitzi o se
n'enviï una còpia abans de xifrar-lo. L'aplicació és tancada, per tant,
ni idea del que fa.
> A mes, suposadament envia les dades de forma anònima... Segona
> contradicció: com pot enviar les dades de forma anònima x a que ens
> facin anuncis personalitzats a nosaltres?
Aquí patina espectacularment i aterra de morros amb un triple mortal
fallit ¬¬
> De tercer, un punt que hem fa molt mala espina i es que parla
> d'explorar
> nous horitzons, i sense saber molt be el que vol dir... fa pudor a fems
> del cual no he trobat gaire informació.
Crec que es refereix als missatges publicitaris que enviaran.
En aquest article li feien un parell de voltes. Simples, però més
treballat que aquest venedor d'enciclopèdies velles.
http://www.elconfidencial.com/tecnologia/2016-08-26/whatsapp-facebook-mensajeria-privacidad_1251245/
>> De segon, parlen d'utilitzar les nostres dades x vendre'ns productes
>> com
>> si d'una cosa bona es tractes, es a dir , generen la opinió i
>> acceptació
>> en que tercers rebin les nostres dades i les utilitzin sense pudor.
>>
>> De sisè punt la reflexió final en que el venedor (altrament
>> periodista),
>> diu lo tant normal que es que juguin amb les nostres dades personals x
>> vendre'ns coses... Es una cosa normalíssima, ho es. No us sembla
>> aterrador?
>
> pel que fa a TV3: es tracta d'un exercici de manipulació de manual.
> Percebo de manera cada vegada més evident que els mèdia participen
> alegrement d'aquest "imaginari popular" segons el qual una determinada
> tecnologia o aplicació "ha de ser necessàriament bona" perquè la fa
> servir molta gent -- sense cap rastre de crítica o anàlisi independent
> (encara que, personalment, tampoc espero res d'ells). Trista paradoxa
> cada vegada més estesa: un "periodisme" sense un exercici periodístic
> previ.
Totalment, això és la normalització de l'esclavitud. La faŀlàcia està
documentada:
https://yourlogicalfallacyis.com/bandwagon
Per mi la disputa està entre si realment són ineptes per fer la feina i
no s'adonen que no mereixen el nom de periodista, o és que són escòria
humana autoconscient. Jo sempre he preferit pensar la primera, però algú
em va dir un dia que "estan comprats" amb sous desorbitats i que són
conscients del seu paper. Sigui com sigui, com més lluny de la tele
millor (i de les productores, que hi ha molta gent que es menja la
mateixa merda però per internet).
> Si no es treballés en base a perfils que s'extreuen de la "metadata" i
> s'haguessin de llegir un a un els missatges de tothom... no donarien
> abast! Però la "metadata" et mostra un món summament ordenat, on
> simplement s'acumula informació cuantitativa en una taula d'Excel. I
> amb
> els serveis centralitzats això és un problema bastant greu (ja no
> parlem
> de serveis centralitzats propietat de WhatsApp).
He de contradir-te en aquest punt. Amb el contingut dels missatges poden
extreure temes de conversa, recompte de paraules clau, emocions segons
emojis entre unes persones i altres, marques comercials esmentades...
Tot això i més, pot generar un seguit d'etiquetes (metadades) ordenades.
Tecnològicament no dubto gens que ho puguin fer, sobretot Facebook.
>
> M'agradaria adjuntar un article [anglès] relacionat amb el tema
> metadades, sobre la construcció ontològica (relatiu a l'ésser, a la
> idea
> filosòfica de persona) d'un subjecte que es defineix no a partir del
> que
> diu de sí mateix (com passava a les grans ideologies: jo sóc tal o
> qual), sinó que s'identifica pel seu comportament, activitat o latència
> (metadata). Crec que es pot començar a treballar en alguna cosa
> interessant a partir d'aquí: "Patterns of Life: A Very Short History of
> Schematic Bodies":
> http://thefunambulist.net/2014/12/04/the-funambulist-papers-57-schematic-bodies-notes-on-a-patterns-genealogy-by-gregoire-chamayou/
Gràcies, li faré una llegida quan pugui :)
Salut!